Accident de trànsit

Te'l recomano!


Coraline  va ser escrit per Neil Gaiman   
l'Editorial que la va editar va ser Salamandra
La Col·lecció és Narrativa jove
L'any de publicació va ser 2002                                                                                                         

"L'endemà de  mudar-se a una nova casa, Coraline explora les catorze portes de la seva nova llar. Tretze es poden obrir amb normalitat,però la catorzena es tancada  i tapiada.  Quan per fi aconsegueix obrir-la, Coraline es troba amb un passadís  secret  que condueix a una altra casa tan semblant a la seva que és esgarrifós."

Jo vaig començar a llegir aquest llibre  perquè la meva cosina me'l va regalar per Nadal. Ella em va dir que segur que m'agradava ja que anava de misteri com a mi m'agraden. I no es va equivocar. Però quan  me'l va regalar jo, ja havia vist la pel·lícula i no tenia moltes ganes de llegir-lo, però  ella em va dir que al llibre hi passaven més coses que a la pel·lícula  i feien que tingués més misteri.

A l'acabar de llegir el llibre em va sorprendre que deien una frase que no semblava  molt important però al final era molt representativa. Això no sortia a la pel·lícula, per això em va sorprendre bastant.

Jo, recomanaria aquest llibre als nois i noies que els hi agraden les històries d’aventures i misteri, i que tenen entre 13-14 anys.

Sortida al museu de Barcelona

El passat dia 1 de febrer els alumnes de segon, vam anar a veure el museu d’història de Barcelona. També vam anar a fer una ruta pel barri i per veure les restes dels edificis medievals que encara es conserven. Les classes C i D, vam anar amb la professora Begoña i la professora Mª Dolores Espías. Les classes A i B van anar amb el professor Josuè i la professora Mª Dolors. Primer, vam arribar tots a classe per poder fer el recompte de si érem tots. Fet això, vam anar direcció el metro de Sant Adrià. Des d’allà, vam fer canvis a la Pau i tot seguit vam baixar a Jaume I.

A l’arribar vam haver de caminar uns minuts fins que vam arribar al museu.

Quan vam ser allà el museu encara no era obert, així que ens va donar temps d’esmorzar i fer-nos unes fotos. Quan ja van obrir una guia bastant simpàtica ens va anar guiant pel museu. El primer que en va ensenyar va ser una maqueta de l’antiga Barcelona i com es va anar formant. Al principi Barcelona es deia Barchinona.

Després d’això ens va ensenyar les vaixelles d’alguns habitants d’aquella època. Els grups d’habitants que hi havia els anomenaven privilegiats (noblesa i clergues), no privilegiats (artesans i demes trebajadors) i marginats (esclaus).

Tot seguit vam anar a fer una ruta medieval pels barris. En aquesta ruta vam passar pel carrer Call, que era on vivien el jueus i vam poder observar restes que quedaven de les muralles que hi havia.Al costat hi era la Plaça de San Felip Meri.

També vam poder veure com eren les cases dels antics nobles. Continuant la ruta vam arribar a la Plaça Sant Jaume. Allà hi ha dues instal·lacions. Una davant l’altre. La plaça de la constitució i el palau de la generalitat. Les façanes dels edificis són del segle XIX.

Desprès d’acabar la ruta vam anar agafar el metro a Jaume I, vam baixar a la Pau per fer canvis fins arribar a Artigues Sant Adrià. Al baixar del metro vam anar a d’institut. Vam arribar a les 13:40 i a les 13:50 ens van deixar sortir per anar ja cadascú a casa seva. L’excursió amb va semblar bastant interessant ja que vam poder aprendre coses sobre l’antiga Barcelona, encara que en alguns moments m’avorria.

El racó preferit del meu cos

Si  em pregunten quin és el racó preferit del meu cos, dubto una mica. Però, em decanto per la mà esquerra. Jo no sóc esquerrana, sóc destra. Però el que fa que m’agradi aquesta mà, és que té una petita cicatriu que em vaig fer fa uns anys.

Quan tenia uns 5 o 6 anys, caminant pel carrer vaig caure i em vaig clavar un petit tros de vidre a la palma de la mà. Al cap d’un parell de setmanes la ferida se’n va curar. I des de llavors em va quedar una petita cicatriu a la part inferior de la mà. Just en mig d’una de les línies de la mà.

Encara que pot ser que no es pugui veure a simple vista, si passes per exemple un dit per a sobre, és nota de seguida i si li dóna llum a la mà la cicatriu brilla. Per això m’agrada aquest mà, perquè és diferent a la dels altres.

El meu nom: Cristina

El meu nom, Cristina, me’l van posar perquè a la meva mare sempre li va agradar. 
No té molt a veure amb que li agradés el seu significat, ja que significa la que segueix a Crist, i la meva mare molt religiosa no és.
Però, la gent que ja em coneix em diu Cris. Encara que de vegades, com per exemple quan el meu cosí Christian és a casa, i diuen Cris ens girem els dos. I és una mica embolicat. Però, en si el nom que em van posar m'agrada encara que considero que és una mica llarg.
Però, el que em fa molta ràbia és com diuen el meu cognom. Em solen dir, Cristina Cabeza i és amb s al final, Cabezas. Però a part del cognom, el nom el solen pronunciar bé i no se solen confondre.

Deu moments de felicitat

·1

Un dia com qualsevol, caminant pel carrer et trobes amb un antic amic que feia temps que no veies.
·2
Agafar els auriculars del mòbil i posar-se la música a tot volum per oblidar-se de tots el moments dolents d’aquell mateix dia.
·3
Estar amb els amics parlant al parc i de sobte ficar la mà a la butxaca i trobar-se diners per poder anar a comprar llaminadures.
·4
Arribar a casa després d’un dia molt mogut i trobar-se que per dinar la mare ha fet el meu menjar  preferit.
·5
Connectar-se al xat i veure que aquella persona especial és allà esperant-me.
·6
Un dissabte per la tarda sense fer res et tires al sofà i  de sobte truquen al timbre els teus amics per preguntar si baixes al parc amb ells.
·7
Quedar amb algú i veure que aquella persona encara que arribis tard t’està esperant amb el millor dels seus somriures .
·8
Quant ha passat alguna cosa dolenta i sense dir  tu res,  el teu millor amic ja et pregunta com et pot ajudar.
·9
Sona el mòbil. Per fi arriba el missatge de la persona que esperava.
·10
Estar esperant setmanes, i per fi arriba el dia més esperat.